Andrzej Sapkowski ens presenta la segona part de les aventures
de Geralt de Rivia en aquest volum de relats que és La
espada del destino.
Aquest segon volum de la saga èpica de Geralt de Rivia és
semblant però alhora diferent que el primer. Si en el primer
se'ns presentava al bruixot Geralt amb el seu màxim esplendor:
Lluitant, resolent enigmes, vencent quasi sempre a totes les situacions
per inesperades que siguin, sense caure mai en la vulgaritat ni
en la repetibilitat, a La
espada del destino Sapkowski
ha dirigit la ploma a mostrar-nos el cantó humà de
Geralt.
Sí, aquest segon volum és un recull de contes més
o menys lligats temporalment on l'autor destripa els sentiments
i dubtes del bruixot. Ens trobarem doncs amb històries dramàtiques
i tristes, on s'analitzen les motivacions i les creences de Geralt.
Especial atenció als sentiments del protagonista es descriu
en el conte " Un pequeño sacrificio", potser
el milor del recull.
També s'hi troben uns altres ingredients que fan la lectura
més interessant, si això és possible: Per una
banda el missatge ben directe, quasi ecològic de que no pas
tot el que és diferent és dolent, aquell rerafons
de proteccionisme en vers als monstres amenaçats per l'extinció
("Las Fronteras de lo posible"), aquella subtilesa sobre el
domini humà sobre el món i per tant l'arraconament
cada vegada més profund de la resta de races Intel.ligents
(Elfs, dríades, nans...) que s'evidencia per exemple a "La
espada del destino", provoca un sentiment molt proper a
l'obra de Tolkien, aquella sensació de que "Això
s'acaba".
Però també la unió d'un dels contes de El
Último Deseo, concretament "Cuestión
de precio" amb els dos darrers d'aquest volum: "La
espada del destino" i "Algo más"
obren les portes a un tendra història que de ben segur continuarà
a la primera novel.la de la saga (el tercer volum). Si a aquest
fet li afegim algunes accions de rerafons, només insinuades,
però que ja semblen provocar els seus primers estralls, podem
afirmar que la saga es comença a fer veritablement interessant.
Deixant de banda per un moment els arguments dels contes, vull
recalcar que Sapkowski escriu de manera increïble i que la
traducció estic segur que ha resultat una tasca titànica.
Sapkowski és capaç d'emocionar-nos i de fer-nos somriure
amb una facilitat desbordant. Especial atenció cal fer als
diàlegs, plens de força potser per la seva senzillesa,
potser perquè darrera s'amaga un talent enorme.
Eloi Puig, 16/07/03
|
|